HISTÒRIA DE LA FOTOGRAFIA
La història de la fotografia estudia tots els aspectes relacionats amb les imatges fotogràfiques, a través del temps: procediments, inventors, fabricants, autors de les fotografies, visió artística i documental, progrés tècnic i evolució estètica, aplicacions, comercialització i consum d'imatges fotogràfiques, difusió en altres mitjans de comunicació, conservació en museus i col·leccions. I la seva anàlisi, classificació i interpretació.
 | El segle XIX és el segle del naixement de la fotografia, exactament l'any 1816, quan el físic francès Nicéphore Niépce aconsegueix una imatge mitjançant la utilització de la cambra fosca i un procediment fotoquímic. Niépce bateja al seu invent amb el nom de heliogravats, però no és fins l'any 1831 quan el pintor francès Louis Jacques Mandé Daguerre va realitzar fotografies en planxes recobertes amb una capa sensible a la llum de iodur de plata. Després d'exposar la planxa durant diversos minuts. Daguerre va emprar vapors de mercuri per revelar la imatge fotogràfica positiva. Aquestes fotos no eren permanents perquè les planxes s'ennegrien gradualment i la imatge acabava desapareixent. En les primeres fotografies permanents aconseguides per Daguerre, la planxa de revelat es recobria amb una dissolució concentrada de sal comuna. |
Mentre Daguerre perfeccionava el seu sistema, Talbot va desenvolupar un procediment fotogràfic que consistia en utilitzar un paper negatiu a partir del qual podia obtenir un nombre il·limitat de còpies. Talbot va descobrir que el paper recobert amb iodur de plata resultava més sensible a la llum si abans de la seva exposició es submergia en una dissolució de nitrat de plata i àcid gàl·lic, dissolució que podia ser utilitzada també per al revelat de paper després de l'exposició. Un cop finalitzat el revelat, la imatge negativa se submergia en tiosulfat sòdic o hiposulfit sòdic per fer-la permanent. El mètode de Talbot, anomenat calotip, requeria exposicions d'uns 30 segons per aconseguir una imatge adequada en el negatiu. Tant Daguerre com Talbot van fer públics els seus mètodes en 1839. Aquest mateix any John Eilliam Herschel dóna el nom de "fotografies" a les imatges fixes.
En un termini de tres anys el temps d'exposició en ambdós procediments quedar reduït a pocs segons.
"Punto de vista desde las ventanas del Gras."
Aquesta és la primera fotografia de Niépce que es coneix (1826).
A començaments del segle XX la fotografia comercial va créixer amb rapidesa i les millores del blanc i negre van obrir camí a tots aquells que no tenien el temps i l'habilitat per als tan complicats procediments del segle anterior. El 1907 es van posar a disposició del públic en general els primers materials comercials de pel·lícula en color, unes plaques de vidre trucades Autochromes Lumière en honor als seus creadors, els francesos Auguste i Louis Lumière. En aquesta època les fotografies en color es prenien amb càmeres de tres exposicions.
A la dècada següent, el perfeccionament dels sistemes fotomecànics utilitzats en la impremta va generar una gran demanda de fotògrafs per il·lustrar textos en diaris i revistes. Aquesta demanda va crear un nou camp comercial per la fotografia, el publicitari. Els avenços tecnològics, que simplificaven materials i aparells fotogràfics, van contribuir a la proliferació de la fotografia com un entreteniment o dedicació professional per a un gran nombre de persones.
Aquesta és l'anomenada càmera Mamut, la càmera fotogràfica més
gran del món. Es va construir als Estats Units l'any 1900, i el seu pes
era aproximadament d'uns 450 quilos.
La mida de les plaques de vidre eren de 130 X 240 cm.
GÈNERES FOTOGRÀFICS
Actualment existeixen molts gèneres fotogràfics. A vegades ens podem trobar dificultats en classificar una fotografia d'un d'un gènere o subgènere.
Alguns dels gèneres més bàsics són aquests:
RETRAT
Aquest gènere deriva de la pintura. És la representació del cos humà, ja sigui tot el cos o simplement la cara, i gira al voltant de la idea de mostrar les qualitats físiques o morals de les persones que hi apareixen.
Retrat de Vaggelis Fragiadakis.
Subgèneres:
- Fotografia de moda
- Fotografia d'esdeveniments socials
- Fotografia esportiva
- Fotografia esportiva
PAISATGE
Un altre gènere derivat de la pintura. És la fotografia d'espais naturals o urbans, o d'alguns elements d'aquests espais.
Fotografia d'Ansel Adams.
- Fotografia d'arquitectura
- Fotografia aèria
- Fotografia de la Natura
- Fotografia submarina
NATURALESA MORTA
És l'últim gènere que deriva de la pintura, i consisteix en la fotografia d'elements inanimats. Es caracteritza perquè el fotògraf és el que ha preparat aquesta escena per fotografiar-la.
Fotografia publicitària.
Subgèneres:
- Fotografia publicitària
- Fotografia artística
REPORTATGE
És l'únic gènere que no deriva de la pintura. La seva idea consisteix a captar la realitat d'un interès informatiu. Permet registrar en un moment molt breu una realitat que canvia de continu, per això és considerat el gènere per excel·lència. Va començar a realitzar-se usualment quan les càmeres van ser evolucionant i eren més compactes. Així eren més fàcils de transportar.
Fotografia de Robert Capa.
Subgèneres:
- Fotografia de premsa
- Fotografia de guerra
- Fotografia documental
FOTOGRAFIA CIENTÍFICA
La fotografia científica, també anomenada fotografia aplicada, és un grup d'especialitats fotogràfiques destinades a obtenir informació valuosa en forma d'imatges per a la investigació o el control de processos, en totes les branques de la ciència, la indústria i l'educació.
Termografia aplicada a l'eficiència energètica dels edificis.
Subgèneres:
- Fotografia mèdica
- Fotografia tèrmica (Termografia)
- Fotografia pericial
FOTÒGRAFS IMPORTANTS
ROBERT CAPA
Robert capa és un fotògraf nord-americà que va nèixer el 22 d'octubre del 1913 a Budapest. Durant el seu exili a Berlín es va començar a interesar per la fotografia.
Va realitzar el seu primer reportat fotogràfic durant la Guerra Civil Espanyola, on va venir per cobrir la resistència republicana. Aquí va fer una de les seves fotografies més conegudes: 'Mort d'un Milicià, 1936', la va fer a Còrdova i va donar la volta al món. En aquesta es plasma el moment precís de la mort d'un milicià republicà: Federico Borrell García, d'Alcoi.
Capa va ser al Priorat (Catalunya) el mateix 1938, quan es va celebrar l'última revista militar dels brigadistes a la guerra civil espanyola. El desembre d'aquell any, la prestigiosa revista britànica 'Picture Post' va publicar un reportatge fotogràfic d'onze pàgines sobre la guerra civil espanyola, amb fotografies de Capa, que aleshores tenia vint-i-cinc anys, introduint el reportatge amb una foto a tota pàgina del mateix Capa. Al peu de la foto deia: 'El millor fotògraf de guerra del món: Robert Capa'.
Mort d'un milicià. (1936)
Cada vegada anava aconseguint més prestigi i bona tècnica. L'any 1947, juntament amb Cartier-Bresson, David Seymour i George Rodger funda l'agència Magnum, de la qual va ser president durant tres anys. L'Agència Magnum va ser la primera agència mundial de fotògrafs independents.
Aquest fotògraf va rebre nombroses condecoracions i homenatges per la seva fotografia atrevida i intrèpida, tenint per a ell més importància el drama reflectit en la instantània que no pas la qualitat tècnica de la imatge.
La primera onada de tropes nord-americanes desembarca a la matinada. (1944)
HELMUT NEWTON
Helmut Newton va néixer a Berlín el 1920. Va ser un fotògraf de moda i de retrats, conegut per atrevir-se a combinar fotografia artística i aires eròtics. És considerat el creador del porno chic i el màxim representant del voyeurisme dins la fotografia.
Newton va començar a treballar el 1936 com a aprenent per a la fotògrafa Yva fins que l'amenaça de les SS el van obligar a exiliar-se l'any 1938, primer a Singapur i, després, a Australia on hi va viure durant disset anys. Allà va treballar per l'edició australiana de Vogue, i va conèixer a la que seria la seva esposa: June. L'any 1945 aconsegueix la seva primera portada al Australian Post de Melbourne.
El 1956 es muda a Londres per treballar a l'edició britànica de Vogue. Segon sembla, aquesta col·laboració no va acabar de sortir bé i el 1961 s'estableix a París, on es guanyava la vida com a fotògraf, aquest cop per a Vogue París.
Després de Velázquez al meu apartament. (1981)
L'esclat de la revolució sexual dels seixanta i el canvi de paradigma amb respecte la forma de relacionar-se amb el sexe va suposar el detonant del gran èxit de Helmut Newton com a fotògraf.Les seves imatges atemporals i el seu toc naturalista el van convertir en un dels primers fotògrafs a reinventar a la dona del segle XX.
HENRI CARTIER-BRESSON
Henri Cartier-Bresson va néixer a Chanteloup-en-Brie (França). És considerat el pare del fotoreportatge. Va defensar sempre la idea d'atrapar l'instant decisiu.
Amb 22 anys decideix anar a Costa d'Ivori on realitza les seves primeres fotografies. En tornar a França compra una càmera Leica que quedaria associada a ell. Després d'entrar dins del moviment surrealista, funda l'agència fotogràfica Magnum amb Robert Capa, David Seymour i George Rodger.
Plaça d'Europa. Estació de Saint-Laraze. (1932)
Durant la seva carrera va tenir l'oportunitat de fotografiar personalitat com Pablo Picasso, Marie Curie, Fidel Castro i Ernesto 'Che' Guevara. També, va cobrir importants esdeveniments com la mort de Gandhi, la Guerra Civil Espanyola o l'entrada triomfal de Mao Zedong a Pequín. Cartier-Bresson va ser el primer periodista occidental que va poder visitar l'URSS després de la mort de Stalin.
L'any 2000, juntament amb la seva muller, també fotògrafa, Martine Frank, va crear una fundació encarregada de reunir les seves millors obres.
Var. Ieras. (1932)
No hay comentarios:
Publicar un comentario